És una planta cultivada en horts o testos, prefereix llocs frescos i lleugerament humits. Es troba en zones temperades. Creix en substrats ben abonats, horts, jardins, pels voltants de camins, murs i zones rocoses. És una planta originària de Grècia i l’illa de Sardenya que també es troba en el Mediterrani oriental, Nord d’Àfrica i Sud-Oest d’Àsia. Actualment es cultiva arreu del món però sobretot en molts llocs d’Europa. Creix espontàniament en zones fresques al costat de parets i roques. Als Països Catalans apareix com a subespontània al voltant de les cases de pagès i molt sovint entre les roques de les parets fetes de pedra seca.

Nom cientific: julivert (Petroselinum crispum) és una planta de la família Apiàcia, també anomenada família Umbel·lífera. De les dues varietats de julivert, la de fulles arrissades (Apium petroselinum) és més decorativa però amb un gust menys intens. És un dels condiments tradicionals de la cuina mediterrània. Normalment se’n consumeixen les fulles però també es pot menjar l’arrel…

Planta perenne aromàtica de 20cm fins un metre d’alçada de la família de les Umbeliferas. (l’alçada dependrà del lloc i la terra on creix).

Les fulles de julivert es recullen quan es necessiten tallant tot el pecíol intentant no fer malbé la tija principal. El creixement és molt ràpid, i així doncs, fa nous talls i pecíols de seguida. Les fulles es poden usar fresques o congelades. També existeixen seques però aquestes perden part del seu aroma.

No es recomanable tenir el julivert en remull perquè la vitamina C és soluble i es pot perdre. Al netejar-lo, sobretot si està pansit, és millor fer-ho amb aigua calenta perquè després es tritura millor.

Les arrels recollides a la tardor poden guardar-se a pots de vidre quan siguin seques.

Però sabíeu que?

El julivert és una planta amb unes propietats nutricionals més que interessants ja que el julivert conté quantitats rellevants de vitamines i minerals, així com d’altres substàncies no nutritives però beneficioses per a l’organisme humà com flavonoides i oli essencial ric en apiol i miristicina. Aporta provitamina A o beta carotè, vitamina C i vitamina E en quantitats importants. En menor mesura el julivert conté també vitamines del grup B, com la B1 i B2.

Altres propietats del julivert: el julivert és una font abundant de calci, fòsfor, potassi i sofre i en menor proporció de ferro, magnesi o zinc.

El julivert és també una bona font d’àcid fòlic i de lisina, l’aminoàcid limitant de la major part dels cereals.

El Julivert és conegut com el millor tractament per netejar els ronyons i és natural.

Amb el temps la sal s’acumula al nostre cos i necessita un tractament de neteja, i … Com podem desfer-nos d’això?

Agafeu un grapat de julivert, renteu-lo, talleu-lo en trossos petits i poseu-los en una olla, afegiu-hi 1 litre d’aigua, bullir uns deu minuts, deixeu refredar, coleu-lo i ho poseu a una ampolla neta i col·loqueu-lo a la nevera.

Si preneu un got *diàriament veureu que tota la sal i el verí acumulat, comença a eliminar-se del ronyó en orinar.

La millor forma de menjar el julivert és cru ja que si ho escalfem disminueixen les quantitats d’algunes vitamines presents. Es pot afegir cru a l’amanida o els plats i fins i tot és un ingredient fonamental del tabule.

Propietats i elements nutritius del julivert:

• És un potent antioxidant: rejoveneix la pell.

• Conté betacarotè.

• Ric en minerals com calci, fòsfor, ferro i sofre.

• Ric en clorofil·la: combat el mal alè, ajuda a depurar el cos de toxines i el greix excessiu.

• Ric en vitamina C: prevé el càncer, els problemes cardíacs, les cataractes, infeccions i ajuda a enfortir el sistema immune.

• Per ser ric en calci, és molt adequat en dietes per combatre i prevenir l’osteoporosi i durant la menopausa.

• És afrodisíac: augmenta la producció d’estrògens, especialment útil per incrementar el desitj sexual, (prendre un got abans de fer l’acte).

• És diürètic: ajuda a eliminar líquids en forma natural i molt útil per evitar la formació de càlculs i pedres del ronyo.

Per aquesta qualitat s’utilitza en dietes per tractar hipertensió i per a la salut dels ronyons.

• El seu alt contingut en vitamines i minerals el fa ideal per combatre i prevenir anèmia, anorèxia, debilitat general, fatiga, cansament físic i mental.

• Contra espasmes intestinals, (una cullerada petita de llavors per tassa d’aigua, dues vegades al dia).

• Útil contra les úlceres.

• Per combatre els polls dels cabells.

• El mal alè (halitosi) es pot combatre mastegant unes fulles de julivert.

• La ingestió en fresc afavoreix la digestió i contribueix a expulsar les flatulències i obre la gana.

• Per picades d’insectes: Puces, mosquits, paparres, etc.: Matxuqueu les fulles i fregueu amb una gasa el suc damunt la picada, deixeu la gasa damunt la picada una mitja hora.

• Alleugereix les irritacions del ulls cansats: Espremeu la planta tendra i apliqueu amb una gasa un mica de suc damunt els ulls.

• Per cops, hematomes o morats, una barreja del suc de julivert amb oli d’oliva damunt la zona afectada ho millorarà moltíssim.

• Relaxant: una infusió d’un parell de litres d’aigua amb 50g de llavors en l’aigua del bany, produirà un notable efecte relaxant al nostre cos.

• Infusions de tres tasses diàries: s’usa en casos de tos, refredats, bronquitis, trastorns menstruals, nerviosisme, reumatisme, flatulències, cistitis, edemes, còlics intestinals i com a galactagog.

• Anestèsic: apliqueu una cataplasma amb el suc diluït en alcohol damunt on faci el dolor.

• Antisèptic: és eficaç per la pell, ungles i peus, ajuda a eliminar les toxines del tabac en el cabell.

• Com a condiment menjat fresc és ideal per donar sabor a moltíssims plats i receptes, sopes, verdures, amanides, carns, etc. és perfecte per afegir a les llegums per fer-les menys flatulentes.

• Del julivert s’extreu un líquid oliós anomenat apiol i s’usa contra les febres intermitents i les neuràlgies.

- També cal tenir en compte que és *TOXIC, per tant cal prendre en les dosis correctes, en dosis elevades pot produir uns efectes contraris als desitjats.

- En dosis elevades produeix intoxicació al fetge, diarrees, vòmits i alteració del ritme cardíac.

- No donar a ocells ni aus de corral.

- Els olis essencials del julivert no són recomanables a dones en període de gestació o lactància, a causa del seu efecte úter-estimulant i les seves propietats abortives, i tampoc en casos d’hipotensió arterial o insuficiència renal. A més, està contraindicat en persones amb malalties neurològiques com epilèpsia, Malaltia de Parkinson, etc.

Dites populars:

El julivert com més s’hi fa més s’hi perd: es refereix al fet que el conreu d’aquesta planta té la competència de l’abundància les plantes silvestres de julivert i potser al fet que les llavors poden tardar un mes en germinar.

X s’assembla al julivert (X és el nom d’una persona): significa ser xafarder, referit al fet que el julivert que era, antigament, la espècia més usada en la cuina i pràcticament a tot arreu.

Et creixerà julivert en les orelles: el julivert és una planta que creix fàcilment a tot arreu inclús en condicions dures. Aquesta dita era usada de pares a fills quan no es volien rentar les orelles.

Curiositats:

Una Planta i Herba protectora

Una herba tan popular com el julivert ha originat diverses supersticions tant de signe positiu com negatiu, en considerar-se un símbol de mort però també de resurrecció. Les bruixes utilitzaven lavatives vaginals de julivert per provocar l’avortament.

El julivert es va considerar una herba misteriosa perquè les seves llavors triguen un temps a germinar.

Per contrarestar els efectes malèvols del julivert es recomanava sembrar en dijous sant i oferir una mica de julivert a Sant Pancraç, màrtir cristià sota Dioclecià, perquè atragués la riquesa. El costum d’oferir julivert a Sant Pancraç perdura encara i no és estrany veure en alguns comerços al sant amb una branqueta de julivert.

A l’antiga Roma els gladiadors, abans de baixar a l’arena, es col·locaven una branqueta de julivert presa del cinturó convençuts que aquesta herba propiciava la força i l’astúcia.

En l’Antiga Grècia el julivert estava considerat com una planta sagrada que simbolitzava el triomf i la resurrecció. Portats per aquesta creença, els grecs adornaven les tombes amb corones de julivert.

Tweet

El Poble Espanyol arrenca el pròxim 25 de febrer el cicle de festes gastronòmiques populars GastroPop que pretenen aproximar la cultura agroalimentària del país i la producció tradicional i de qualitat al ciutadà urbà. Cadascuna de les GastroPop (que seran sempre l’últim dissabte de cada mes) traslladarà a Barcelona la geografia i la gastronomia del país.

Les GastroPop tenen l’objectiu de promocionar i fer pedagogia sobre la producció de qualitat catalana, per això compten amb la col·laboració de diverses Denominacions d’Origen (DO) com la DO Catalunya, Indicacions Geogràfiques Protegides (com la IGP Calçot de Valls o la IGP Pollastre Raça Prat), de la FCAC (Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya) i amb el suport del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.

A Catalunya comptem amb nombrosos distintius de qualitat que garanteixen al consumidor l’excel·lència dels productes agroalimentaris: només en el món del vi hi ha 11 Denominacions d’Origen més la del cava. Pel que fa a l’alimentació, hi ha 11 DOP (Denominació d’Origen Protegida), entre elles la DOP Avellana de Reus que col·labora en la primera GastroPop, i 7 IGP, com la IGP Pollastre i Capó del Prat que ens acompanyarà en més d’una GastroPop.

La primera GastroPop, Calçotada Popular. La Festa del Calçot de Valls, tindrà lloc el pròxim 25 de febrer a partir de les 11 hores i durant tot el dia, i comptarà amb la col·laboració de la IGP (Indicació Geogràfica Protegida) del Calçot de Valls i la presència d’altres productes del Camp de Tarragona com el vi o la fruita seca.

Totes les GastroPop comptaran amb quatre àrees d’activitat:

- Dinar o sopar populars per a un miler de persones. La primera serà una calçotada popular amb una dotzena de calçots de la IGP Calçot de Valls i salsa romesco (apta per a celíacs). El tiquet inclourà també vi negre de la Cooperativa de Falset Marçà i vi rosat de la Cooperativa de Bràfim. Les postres aniran a càrrec de les taronges de MamiTaronges i de la DOP Avellana de Reus.

- Mercat de degustació i venda de producte de qualitat català, sales de tastos (vins, caves, etc) i taller de cocteleria durant tota la jornada.

- Tallers divulgatius per a nens i grans. En la primera GastroPop, els assistents podran participar en un taller sobre el cultiu del calçot i aprendre com es cultiva i com s’ha de coure.

- Activitats lúdico-culturals. La primera GastroPop comptarà amb una inauguració d’allò més festiva amb pregons plens de teatre (col·laboració amb els Teatres de Barcelona Poliorama i Victòria) i a la tarda gaudirem d’una actuació dels Castellers de Santa Coloma.

Les següents GastroPop previstes seran: Bacanal en Quaresma. La Festa del Porc (març)

amb la col·laboració del ‘michelín’ Àngel Pasqual d’Osona Cuina; Peix i Marisc de Barcelona.

La festa del Mar (abril), amb la col·laboració de l’Organització d’Armadors de Pesca de Catalunya, Peix de Barcelona i Pesca Turisme i De Bona Llet. La festa dels formatges artesans catalans (maig).

+ informació: telf. 934194248 (Àlex/Alba) o FestesGastronomiques@poble-espanyol.com

Amb la participació de la Cooperativa Falset Marçà a la Gastropop, comença una sèrie de trobades gastronòmiques al Poble Espanyol de Barcelona, per promocionar el producte del país. L’acte tindrà lloc el 25 de febrer i comptarà amb l’assistència d’un miler de persones que podran degustar calçots IGP de Valls i vi Falset de la Cooperativa. El Falset és un vi suau per a consum diari, de la DO Montsant, amb cupatge de garnatxa, carinyena i syrah. Marida amb tot tipus d’àpats.

La presència del vi Falset a la Gastropop té per objectiu consolidar la seva presència al mercat català. Actualment aquest mercat representa el 33% de les vendes de la Cooperativa. A l’àrea de Barcelona, els vins de Falset Marçà es comercialitzen als supermercats de proximitat com Frescuore i Superverd, entre altres.

Tweet

Ingredients

2 Llamineres de porc

4 pomes

La pell d’una llimona

1 branca de canyella

80 gr de mantega

1 taronja

Sal

Pebre

1 cullerada de sucre

Pedro Ximenez

Preparació

Es talla la poma a grills i es posa a coure amb la mantega, la canyella i la pell de llimona fins que estigui ben tova.

Es salpebren les llamineres i es couen a la paella amb unes gotes d’oli. Un cop cuites es retiren i en la mateixa paella hi tirem el Pedro Ximenes i el suc de taronja, es deixa reduir fins obtenir una salsa consistent. Tallem les llamineres i passem a muntar el plat, al gust del cuiner.

Recepta gentilesa de: Bonissim

Tweet

Barcelona celebrarà el seu primer festival de la cervesa artesana els dies 9, 10 i 11 de març

La ciutat comtal acullirà a mitjans de març el Barcelona Beer Festival, una iniciativa que neix amb l’objectiu de fomentar i difondre la cultura de la cervesa artesanal, oferint al públic i als productors un espai de trobada per degustar i conèixer les bondats d’aquest producte artesà. La cervesa artesanal es distingeix per tenir una producció limitada i independent, evitar els processos industrialitzats de filtrat i pasteurització, i respectar els quatre ingredients bàsics: malt, llúpol, aigua i llevat. Els productors de cervesa artesanal parteixen de la tradició, però aspiren a la innovació i és gràcies a la seva llibertat que poden experimentar sense restriccions, sent la qualitat el motor de l’elaboració.

El Barcelona Beer Festival s’ha inspirat en el model anglès de festivals de cervesa artesana oferint una única barra de 36 sortidors de cervesa, totes de barril i que aniran rotant durant els tres dies que dura el festival. D’aquesta manera, al no tractar-se d’un festival que requereixi stand propi, ha estat possible aconseguir la participació d’aquelles cerveceres artesanals amb menor infraestructura i recursos. El nombre de confirmacions de cerveses del país i estrangeres ja supera el centenar, comptant amb una àmplia representació de tots els estils cervecers. Des de les cerveses làmbiques o de fermentació espontània, molt localitzades a la Vall del Zenne, a Bèlgica; passant per cerveses de baixa fermentació, algunes portades sense filtrar des d’Alemanya, bressol de l’estil «lager»; fins a l’inabastable món de les cerveses tipus «ale» o de fermentació alta. Estaran presents cerveses clàssiques belgues d’abadia, ale angleses servides de cask directament, imperial stouts de 15 graus envellides en barrils de whisky, IPAs americanes altament lupuloses amb aromes impossibles… una sorpresa després d’una altra per al paladar! Per a alguns productors locals és el seu debut en un festival cervecer, uns altres porten novetats inèdites que s’estrenaran en el BBF i, com a curiositat, el festival comptarà amb la seva pròpia cervesa artesanal recentment elaborada. Al seu torn, el Barcelona Beer Festvial oferirà al visitant una oferta gastronòmica d’acord amb els diferents tipus de cervesa, fomentant les possibilitats de la cervesa com a producte idoni per al maridatge. En l’apartat culinari, el BBF compta amb la col·laboració de l’equip de professionals del Racó d’en Cesc, pioners en el maridatge de la cervesa artesana. El tast de cervesa, així com tota activitat vinculada al BBF com a tallers i xerrades, tindrà lloc en el claustre gòtic del Convent de Sant Agustí, edifici referent en l’activitat cultural de la ciutat, situat en el cèntric districte de Ciutat Vella.

Tweet

La Cooperativa Falset Marçà participarà a la 19ª edició de la fira PRODEXPO’2012 que se celebra del 13 al 17 de febrer a Moscou per promocionar els vins que formen part de la DO Montsant.

La Cooperativa Falset Marçà celebra aquest 2012 el seu centenari i es troba immersa en un procés de modernització i expansió comercial. Actualment, exporta a 33 països d’arreu del món des de 1999, essent Àustria el darrer on s’ha consolidat la venda de vins de la Cooperativa. A Rússia, les exportacions van començar el 2009 i representen un 2% del total, però es volen incrementar amb missions com aquesta, tenint en compte l’interès creixent del mercat rus pels vins catalans i el bon ritme de la seva economia.

L’exportació internacional de la Cooperativa Falset Marçà representa un 33%, l’equivalent gairebé al percentatge de vendes de vi al mercat català. En paral·lel a la internacionalització, per la Cooperativa és igual o més important consolidar la venda directa, a través de la xarxa pròpia d’agrobotigues (Falset, Marçà i Cambrils), la botiga digital etim.cat/, i els supermercats de proximitat com Frescuore, Superverd i Bon Preu, entre altres.

Prodexpo, de periodicitat anual, és el principal saló d’alimentació i begudes de Rússia.

Convoca professionals, majoristes i minoristes de productes alimentaris per a consum final i per a la industria alimentària. Entre els visitants, que en l’última edició van superar els 51.000, es troben els distribuïdors rellevants de Moscou i Sant Petersburg, i dels països de l’entorn, entre ells Bielorrússia, Ucraïna, Armènia i d’altres d’Àsia Central.

Pel que fa a l’economia russa, continua amb la recuperació i s’espera que a mitjan d’aquest any el PIB se situï al voltant del 4,3%, una xifra similar a la d’abans de la crisi. En l’apartat d’importacions, es mantenen a l’alça, també en el terreny alimentari, incrementant-se la carn de porcí i embotits, seguits dels vins.

Tweet

Ingredients

3 Cebes grans

40 gr de mantega

1 l. de brou

1 branqueta de farigola

1 fulla de llorer

1 cullerada petita de sucre

4 llesques gruixudes de pa

2 cebes petites

150 gr de formatge rallat, gruyére o chedar

Preparació

Pree-escalfeu el forn a 200º

Peleu i talleu les cebes a làmines. Escalfeu la mantega per coure-hi la ceba, amb sal i la culleradeta de sucre a foc lent per que quedi ben tova, daurada i caramel·litzada (aixo és el que donarà tot el gust a la sopa). Afegiu-hi el brou, la farigola, la fulla de llorer i deixeu-ho coure 10 minuts a foc suau.

Repartiu la sopa en 4 mini-cocottes.

Talleu les llesques de pa de manera que siguin una mica més grans que les *cocottes.

Peleu les 2 cebes petites i partiu-les per la meitat. En una paella, enrossiu les cebes quan ja quasi estiguin traieu-les, feu un foradet en cada llesca de pa, col·loqueu-hi les cebes i acabeu de enrossir-ho tot junt a la paella, retireu-ho amb una espàtula i col·loqueu la llesca de pa sobre cada cocotte, empolvoreu amb el formatge rallat.

Poseu-les al forn uns minuts fins que el formatge estigui cruixent i gratinat.

Serviu de seguida!

Recepta gentilesa de: Bonissim

*(La cocotte permet cuinar els aliments en el seu propi suc, no cal afegir molt líquid per a la cocció perquè en tancar amb la tapa es condensa el vapor.)

Tweet

Marrugat – D.O. Cava

VARIETATS Chardonnay, Pinot Noir

ELABORACIÓ

Cava elaborat amb vi seleccionat de raïm Chardonnay i Pinot Noir. S’ha fermentat a baixa temperatura per mantenir i potenciar els propis aromes del raïm. Posteriorment, es realitza la segona fermentació en ampolla durant uns 24 mesos.

Temperatura de servei: 6ºC – Grau alcohòlic: 11,5%

ASPECTE

De color groc, amb lleugers tons grisencs. Brillant amb un suau despreniment de petites bombolles que al final formen una corona compacta.

AROMA

Molt complexa potent i intens. Recorda a les fruites com la poma o l’albercoc, també a fruites tropicals, de gran finor. Van apareixent també aromes terciàries de la criança, encara poc desenvolupades i que s’incrementen amb el temps.

GUST

Esplèndida explosió de carbònic en boca. De frescor agradable, gaudeix de molt cos i persistència la qual cosa el converteix en un Cava de gran personalitat

Fitxa tècnica

Densitat = 0.9909

Grau alcohòlic = 12.0 %vol

Acidesa total tartàrica = 6.0 g/L 

Acidesa volàtil = 0.20 g/L

Diòxid de sofre lliure = 17 mg/L

Diòxid de sofre total = 72 mg/L

Sucres totals = 2.3 g/L

Pressió a 20ºC = 5.6 bar

FontTweet

FIVIN és fa ressò de l’assaig clínic publicat a The American journal of clinical nutrition (AJCN), encapçalat per metges i investigadors del Servei de Medicina interna de l’Hospital Clínic de Barcelona i l’IDIBAPS, que compara en pacients d’alt risc cardiovascular els efectes del vi amb els efectes del vi desalcoholitzat, una variant comercial a la qual se li ha extret l’alcohol. S’avalua així per separat l’efecte de l’etanol i el dels compostos fenòlics del vi negre sobre l’expressió de biomarcadors d’inflamació relacionats amb l’arteriosclerosi. Els Drs. Ramon Estruch y Rosa Lamuela, membres del Comitè Científic de FIVIN, i professors de la Facultat de Medicina y Farmàcia, respectivament, de la Universitat de Barcelona, i la Dra. Gemma Chiva-Blanch, del IDIBAPS-Hospital Clínic de Barcelona han estat el principals autors d’aquest estudi. El treball s’ha desenvolupat en el marc del CIBER de Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn). Nombrosos estudis apunten que el consum moderat de vi té efectes beneficiosos per a la salut. L’arteriosclerosi es considera actualment una malaltia inflamatòria de baix grau de les parets de les artèries, que es pot veure alleugerit per un consum moderat de vi. El que no s’ha pogut aclarir és en quina mesura aquests beneficis són deguts als compostos fenòlics del vi, independentment de la ingesta d’alcohol. Aquests compostos són els responsables del sabor, el color i la textura en boca del vi. El treball publicat per investigadors de l’IDIBAPS – Hospital Clínic i Universitat de Barcelona és el primer assaig clínic randomitzat que estudia de forma separada els efectes del vi negre i la seva variant sense alcohol sobre els estadis inicials de l’arteriosclerosi. L’estudi es va fer amb 67 homes voluntaris amb un elevat risc cardiovascular. Aquests individus es van separar en tres grups que van rebre durant quatre setmanes 30g d’alcohol per dia de vi negre, el volum equivalent en forma de vi sense alcohol o bé l’equivalent a 30g d’alcohol per dia de ginebra. Durant aquest període de temps es van anar recollint mostres cel·lulars i serològiques per estudiar l’evolució de diversos biomarcadors, de l’expressió de molècules d’adhesió i de citocines inflamatòries relacionades amb la malaltia. Els resultats suggereixen que tant l’etanol com els components no alcohòlics contribueixen per separat als efectes antiinflamatoris del vi negre. Els components fenòlics serien els responsables de modular l’expressió de molècules d’adhesió als leucòcits, mentre que tant l’etanol com els polifenols del vi modificarien la presència de mediadors solubles de la inflamació en pacients amb elevat risc cardiovascular. Aquests efectes podrien contribuir als beneficis que s’atribueixen al vi en la millora de les fases inicials i la progressió de l’arteriosclerosi.

Font: Cupatges

Tweet

-

Del 4 al 6 de març Vallformosa participarà a la Fira ProWein a la ciutat alemanya de Düsseldorf. La Fira ProWein és la fira sectorial del vi i altres begudes alcohòliques que se celebra anualment des de 1994. S’adreça exclusivament a un públic professional i és una de les fires més importants del vi. Hi participen nombrosos visitants, des de minoristes a majoristes del sector, representants de la indústria hotelera i càtering, importadors i exportadors, així com els principals productors de vins i begudes alcohòliques. Podreu visitar el pavelló 6 (6P101), que és on s’ubicarà Vallformosa i descobrir totes les novetats que tenen preparades i conèixer de més prop la nova gamma de productes d’anyada 2011. 

Tweet

La bodega augmenta la seva presència a les xarxes socials i estrena l’original secció “Marida el teus plats”

Pinord ha estrenat la seva nova pàgina web 2.0, molt més nítida i atractiva en disseny i molt intuïtiva a l’hora de navegar-hi. La web mostra tots els seus cellers i productes de la bodega en quatre idiomes, català, castellà, anglès i alemany. Amb aquesta nova web 2.0 Pinord és present a les xarxes socials per tal de connectar directament amb els consumidors i conèixer les seves inquietuds i respondre les seves consultes sobre els nostres productes. A més, la web realitza una aposta clara per l’enoturisme per tal de fomentar encara més les visites que es poden realitzar tan a les vinyes del Penedès com a les del Priorat, també realitzar cates, cursos per a empreses o grups i altres activitats i treballs que es poden realitzar a les pròpies vinyes. Pinord aposta per la diferenciació i, per això, a la mateixa web presenta l’original secció “Maridatge: Troba el vi per als teus plats” que ajuda als usuaris per tal que sàpiguen quins vins de la bodega combinen millor amb qualsevol plat que preparin, ja sigui un aperitiu, un arròs de peix, un plat de carn, o unes postres de xocolata. Per poder accedir a aquesta secció, és necessari registrar-se al Club Pinord, un club que està dedicat a qui vulgui conèixer més coses sobre el vi, les seves varietats o la seva elaboració. A la vegada, s’oferirà novetats en exclusiva per als socis del club i avantatges i promocions sobre els seus productes. Altres seccions de la web expliquen la història i l’evolució de l’empresa, els premis i distincions obtingudes, l’elaboració dels seus vins mitjançant l’agricultura ecològica i biodinàmica…entre altres continguts. A la nova web hi ha també el Blog de Pinord que parla de la darrera actualitat relacionada amb els vins Pinord, activitats del celler i sobre el sector. La sala de premsa, dirigida als mitjans de comunicació, s’hi poden trobar les darreres notes de premsa, dossiers, fotografies de productes, cellers i vinyes i, vídeos de la bodega.

Font: Cupatges

Bodegues Pinord, amb més de cent cinquanta anys de tradició vitivinícola al Penedès, elabora els seus vins i caves amb els mètodes tradicionals i artesanals dels seus avantpassats, juntament amb la tecnologia més puntera i un exigent equip de professionals.

En els darrers anys, Bodegues Pinord ha ampliat la seva gamma de productes, s’ha establert en altres Denominacions d’Origen i ha realitzat una aposta ferma per l’agricultura ecològica. Generació rere generació, la filosofia de la família Tetas es podria resumir en poques paraules: Tradició familiar, esperit pioner i innovador, amor a la terra i passió pel bon vi.

Tweet